En Mike té una identitat falsa i per tant és en Mike i algú més (també anomenat Mike, però que aquí anomenarem Altre).
En Mike molt sovint se sent més Altre que Mike, però a la vida real, a la física, sempre és més en Mike que no pas l'Altre.
En Mike té molts amics que no veu mai perquè tothom està molt ocupat i no té temps per quedar i quan en té tampoc en té masses ganes perquè està terriblement cansat o no vol aguantar segons qui ni la seva parella actual.
L'Altre té amics que no ha vist mai però que ho són més que no pas els amics de'n Mike, sobretot perquè s'hi escriu a diari, hi fa broma intel·ligent (pensa) i fins i tot filtreja amb altres Altres que sempre són fèmines sense rostre.
No és culpa de ningú, pensen els dos, que siguin tan diferents l'un de l'altre. En Mike no es queixa pas i tampoc ho fa l'Altre, que està massa entretingut xerrant amb Altres que com ell no són exactament qui diuen ser.
De fet, en Mike pensa que és una sort poder ser l'Altre quan està fart de sí mateix i vol respirar una mica d'aire impur.
L'Altre, per la seva banda, sovint entén que és només gràcies a en Mike que toca de peus a terra quan d'altres Altres el fan volar una mica massa amunt.
En Mike i l'Altre, doncs, són un binomi perfecte. No hi ha gelosies ni malentesos, i si, en canvi, un equilibri absolut fonamentat en el reconeixement mutu.
Tot és sà i perfecte i feliç, i fins i tot incrementa d'intensitat just després de totes les fases de son profunda, que és quan en Mike somia que és l'Altre i que tot allò que en realitat és eteri s'escenifica en un món tan real com la vida d'en Mike quan està despert. És aleshores que els amics de l'Altre de sobte piquen a la porta i el conviden a ser un amic real que en el curt interval de cinc anys de somni (en realitat tres centèssimes de segon reals) deixarà de trucar per quedar perquè està tant o més ocupat i cansat i vell i caduc que ells, que en realitat tampoc tindran masses ganes de quedar pel mateix.
Quan es deperta en Mike sempre s'abraça amb l'Altre i suen plegats.
