Nit

Mòrbida negra nit,

expressió de la veritat sense definir,

embolcalla'm i significa'm les derrotes, 

ennegreix-te de sarcasme amb mi. 

Eliminem junts els estats transitoris i creem-ne uns de nous, uns de ben nostres, uns que no surtin mai d'aquí. Salpem més enllà de les puntes dels dits i de les pupiles, dels concerts cromàtics dels colors pastís.

Tanca'm els ulls i ajuda'm a imaginar-ho tot, com si no hi hagués res mes més enllà de la carnositat de les retines.

Em cansa l'evidència,

però no vull instal.lar-me en la obvietat.

 

Mòrbida negra nit embolcalla'm.

Fes que la matèria del matí deixi d'existir.

 

Nova york, febrer 2013