Cor Fosc

Del no-res en pot sortir un perfil, una profunditat per definir i una buidor sonora que et fa intuir que no ets a ciutat, que al teu voltant no hi passa res, que el perfil que perceps no té la capacitat de moure's o, encara pitjor, que no es mou per pròpia iniciativa, cosa que fa que la foscor al teu voltant es condensi i giravolti en plasticitats deformes, que es multipliqui en alçada i et provoqui cert vertigen i una lleugera percepció d'esgarip de mussol o de colom de camp en cel, no ho sabries dir en ta vida, que d'ocells no en tens ni idea ni t'interessen per a res més que per a mantenir la ment ocupada, tot just ara que el no-res semblava haver agafat les regnes definitivament, per dominar-te i assimilar-te, per fer-te'n part i culpa abans d'hora, immobilitzat com estàs enmig d'un camp d'ordi ressecat i negre, davant d'un bosc de pins de branques grosses, plenes de forats amb forma d'ull i boscatges que sobrevoles amb un sol batre d'ales.