L'AMANDA

-Amanda?
L'Alan rep un missatge al mòbil. L'Amanda diu que es dirigeixi a la segona porta i que hi entri. Un cop a dins, s'ha de tancar amb passador i apagar el mòbil.
L'Alan ho fa sense protestar. 
-Alan.
-Sí.
-Ja t'has tancat?
- Sí.
-Treu-te la roba.
-En quin ordre.
-Primer la camisa, les sabates i els mitjons.Després els pantalons i la roba interior.
L'Alan fa tot el que li ordenen mentre l'Amanda li explica que ha de buscar els penjadors a les palpentes. Que n'hi ha tres. Que ha comprovat el lavabo abans d'entrar i estava absolutament net. 
-Has acabat?
-Sí.
-Agenolla't de cara a mi.
l'Alan ho fa. Nota els genolls freds i el seu propi baf contra la paret.
-Baixa les mans per la paret fins al terra. Notaràs que al final hi ha un pam, pam i mig sense separació. Busca'm.
I amb les mans l'Alan descobreix una cara que el seu cervell recordarà a trossos. Uns llavis humits. Uns pòmuls pronunciats. Uns cabells curts. Uns ulls tancats. Un coll estirat. Un tacte suau i una temperatura agradable.
-Ara aixeca't, vesteix-te i espera dos minuts abans de sortir. Si et sembla bé demà parlem pel wats.
 



 

L'ALAN

Avui només m'interessen els meus instints. Busco un personatge que pugui servir per a la qüestió i el preparo mentre prenc el cafè amb llet.

Surto al carrer amb ínfules d'aristòcrata sobri però convençut. Uns pantalons texans, uns mocasins de marca i una camisa blanca ben cara, que sembli que vaig informal tot i anar arreglat.

Me'n  vaig cap a la zona adequada de la ciutat i m'assec en una terrassa de tauletes minúscules i cambreres de luxe. Fumo tranquil·lament i faig veure que llegeixo un diari mentre cerco mirades. Tot son dones madures que no treballen i que fan la xerrada abans de dirigir-se al gimnàs. La majoria són boniques i estan en forma. La meva suficiencia atrau la mirada d'un bon nombre. Diria que els agrada que les enganxi mirant mentre m'estan mirant. No es torben, però. Ja han superat aquesta fase. Ara busquen alguna cosa en cada mirada. Talment com el meu jo actual, tot i que ell no passaria d'aquí. S'haurien de donar passos que no ha vingut a donar. El meu personatge veu passar la vida al seu voltant sense participar-hi.  El meu personatge només existeix si ell vol. 

Demano un Martini remenat. La cambrera espectacular me'l porta. Sota la copa una nota amb un telèfon, un nom: Amanda, i la paraula watsap. 

El meu personatge decideix existir. Escriu el telèfon al mòbil, el guarda i hi envia un wats. Hi escriu hola, Amanda. L'Amanda li pregunta com es diu. El John respon que Alan. Hola, Alan, diu  l'Amanda. T'espero al lavabo d'homes. No obris el llum i digues el meu nom fluixet tantes vegades com calgui. 

L'Alan s'aixeca paga les consumicions i demana pel lavabo.