Avui només m'interessen els meus instints. Busco un personatge que pugui servir per a la qüestió i el preparo mentre prenc el cafè amb llet.
Surto al carrer amb ínfules d'aristòcrata sobri però convençut. Uns pantalons texans, uns mocasins de marca i una camisa blanca ben cara, que sembli que vaig informal tot i anar arreglat.
Me'n vaig cap a la zona adequada de la ciutat i m'assec en una terrassa de tauletes minúscules i cambreres de luxe. Fumo tranquil·lament i faig veure que llegeixo un diari mentre cerco mirades. Tot son dones madures que no treballen i que fan la xerrada abans de dirigir-se al gimnàs. La majoria són boniques i estan en forma. La meva suficiencia atrau la mirada d'un bon nombre. Diria que els agrada que les enganxi mirant mentre m'estan mirant. No es torben, però. Ja han superat aquesta fase. Ara busquen alguna cosa en cada mirada. Talment com el meu jo actual, tot i que ell no passaria d'aquí. S'haurien de donar passos que no ha vingut a donar. El meu personatge veu passar la vida al seu voltant sense participar-hi. El meu personatge només existeix si ell vol.
Demano un Martini remenat. La cambrera espectacular me'l porta. Sota la copa una nota amb un telèfon, un nom: Amanda, i la paraula watsap.
El meu personatge decideix existir. Escriu el telèfon al mòbil, el guarda i hi envia un wats. Hi escriu hola, Amanda. L'Amanda li pregunta com es diu. El John respon que Alan. Hola, Alan, diu l'Amanda. T'espero al lavabo d'homes. No obris el llum i digues el meu nom fluixet tantes vegades com calgui.
L'Alan s'aixeca paga les consumicions i demana pel lavabo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada