Em diuen que el meu és un bloc difícil de seguir. Ja veureu com no:
Abandono
Barcelona. Arribo a París. M'instal·lo en un piset senzill, ni massa
cèntric ni massa suburbial. Recorro la ciutat sense rumb. Faig
coneixença amb la veïna, una fotògrafa retirada, mare de tres fills i
dona de periodista conegut, sovint de viatge. Em conviden a sopar. Em
quedo sol a casa seva. Trobo una clau de la porta d'entrada i me la
quedo. Em conviden a un altre sopar, aquest cop sense nens ni marit,
només amb les amigues més íntimes. M'embolico amb una d'elles i sortim
junts unes quantes vegades. Un bon matí decidim fer un viatge llampec a
Amsterdam. Un cop a la ciutat ens perdem la pista. Decideixo tornar a
Barcelona i li ho faig saber pel mòbil. Un cop allà decideixo que ha
estat un error. Torno a París. Li porto un original del meu últim llibre a la veïna. Li faig saber que no tenia res més al cap. Ella el fa arribar a una amiga editora d'origen català que li encanta i decideix publicar. La veïna i jo ens apropem cada dia més. Mig convivim durant un temps però la cosa no funciona. Decideixo marxar. Me'n vaig a Sutter Creek, California, lloc on vaig viure un any de la meva vida d'adolescent. M'estic a casa de la meva ex host-mother i vagarejo pels voltants. Això i l'última entrada seria tot.
Ara, gràcies!
ResponElimina