És sorprenent com en pot ser de pertorbadora la felicitat. La Cathy m'ha ofert un racó comfortable de la seva vida i tot el que faig i veig em desorienta per tranquil. Ella ja està jubilada però porta una vida activa, així que durant hores tinc tota la casa per mi. Quan torna fem ruta turística o visitem famíliars i amics de la zona o xerrem de tot i de res una mica asseguts al sofà. No disposo de cap instant per avorrir-me perquè la resta del temps la dedico a observar tot allò que em rodeja i que no té res en comú amb el que vaig veure fa vint anys; res en comú en quant a mirada, que ja no pot ser la mateixa, evidentment, si no més reposada, més intensa, molt més disposada a xuclar sensacions. Quan em quedo a casa aprofito per llegir i escriure. He recuperat l'hàbit de llegir en anglès i cada dia em sento una mica més americanitzat pel que fa a les meves predileccions literàries. No vull tancar-me en banda, però, i de tant en tant me'n vaig fins a Sant Francisco, que és on puc trobar material internacional amb facilitat. De totes maneres, només ho faig per no perdre la poca perspectiva adquirida amb els anys; perquè, sincerament parlant, consumir literatura americana em desencadena la fluidesa creativa, i de sobte em trobo escribint i escribint històries i més històries que es produeixen dins del meu cap amb una facilitat brutalment engrescadora que no vull refrenar ara que ha tornat.
Total, que aquesta és la única raó per la qual últimament tinc el bloc una mica oblidat. Estic encantat d'haver vingut a parar aquí i només em plantejo si tant de color i de pau i de recés i de creativitat no resulta una quantitat massa exagerada en tan poc espai de temps. Tots sabem com va la vida. Com és. I molt em temo que aquest impàs de treva no haurà de durar indefinidament.
Temps al temps, que diuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada