I sense parlar-ne, vam començar de zero dins d'un ordre establert pels errors.
Jo em vaig instal·lar en un barri que no quedés massa allunyat del seu. Ella va seguir amb la seva vida de llibretera i mare exemplar. Per no haver de canviar gairebé res, només va haver d'afegir un cangur a la seva rutina diària. Ja feia temps que volia reprendre la seva afició per la fotografia. Necessitava temps i rutina, va dir a casa, i va aprofitar l'avinentesa per posar-s'hi realment. Em va trucar per primera vegada dos dies més tard. Em va dir de quedar a l'Île Saint-Louis. Un cop allà, va fer fotos de le meravelles dels voltants mentre jo la observava de ben aprop. Sense cap raó en particular, vam anar endinsant-nos en carrers cada cop més estrets, més antics, més sorollosos. Vam trobar una escala oberta i tancable. Hi vam entrar. Vam fer l'amor contra la mateixa porta. Ens vam dir que ens estimàvem. i després, a última hora de la nit, pel wats, vam tenir una conversa lleugera d'enamorats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada