xo no

 

Però no.
Com ja és habitual.
Com es va veient, en gairebé tot, amb el pas dels anys.
Un s'hi acostuma i ho dona per fet abans de. 
Perquè un sap que no serà,
i s'aferra als origens sense provocar cap alteració de l'ordre no establert.
Un segueix fent el camí que sembla que.
Però no.
I no passa allò que.
I ja es veia a venir. 
I és igual.
Perquè un ja sabia.
I es diu que ja ho sabia i és igual.
Que tot és sempre diferent a.
Que tot reverbera des de temps immemorials.
Des d'abans d'un.
Però ja no ho fa per dins.
Ja  només ho fa per fora.
X dins ja no és igual.
Xqè un ja sap qe ja no.

Qe mai passa allò q.
Q s veia  venir.
I q s igal.
xq j sbia.