dimecres, 26 de setembre del 2012

Barcelona, 1978




Els carrers estan com ara. Només varien la qualitat gràfica dels rètols i  els models dels cotxes. Els colors són més apagats i rònecs, com si portessin a sobre una pàtina de pols sòlida, de segles i segles d'immobilitat mal portada. La gent jove, mons pares entre ells, vesteix i es pentina desendreçadament, a to amb el cromatge de la ciutat, estranyament semblant al dels seus pares i avis, que per altra banda semblen  tallats pel mateix sastre soviètic d'origen espanyol de pare cambrer i mare fregall: pantalons de tergal blaus o marró fosc amb la ratlla incrustada al mig, i camises blanques, grises o marró beix, amb el coll llarg i ample carregat amb tot el midó del món.
Estic a la guarderia. Xutem una pilota al primer pati d'interior d'illa d'Eixample de la meva vida. Al menjador l'Oriol sempre és l'últim. Ens ensenyen a fer el nus de la sabata amb una bamba que ens passem d'un a l'altre. A la classe ens asseiem al voltant de taules rodones de colors, els colors més bonics i llampants de tota la meva esfera visual des de casa fins aquí (bé, a casa també hi tinc alguns llibres plens de colors bonics). La mestra ens diu que avui vindrà un senyor a visitar-nos i que hem de parlar-li en castellà, que de fet hem de parlar en castellà també amb ella i entre tots nosaltres, que serà un joc divertit i que el senyor estarà molt content de participar-hi. El senyor no el recordo. 
Les cases barates que voregen l'entrada per Meridiana queden ara una mica camuflades pels arbres que hi han plantat.