Mòrbida negra nit,
expressió de la veritat sense definir,
embolcalla'm i significa'm les derrotes,
ennegreix-te de sarcasme amb mi.
Eliminem junts els estats transitoris i creem-ne uns de nous, uns de ben nostres, uns que no surtin mai d'aquí. Salpem més enllà de les puntes dels dits i de les pupiles, dels concerts cromàtics dels colors pastís.
Tanca'm els ulls i ajuda'm a imaginar-ho tot, com si no hi hagués res mes més enllà de la carnositat de les retines.
Em cansa l'evidència,
però no vull instal.lar-me en la obvietat.
Mòrbida negra nit embolcalla'm.
Fes que la matèria del matí deixi d'existir.
Nova york, febrer 2013
