Em diu que no ho entén. Li dic que jo tampoc. Em diu que no s'ho mereix. Li dic que em moc per instints, que no hi puc fer més. I això que vol dir? Vol dir que me n'havia d'anar. I ni una trucada, li podies fer? Vaig enviar-li un correu. Encara és allà... Com li va? Sembla que bé. Me n'alegro. No penses trucar-la? No ho sé. Ja ho va dir el meu marit... El que? Que ets un tio raro. No soc raro. No em diguis que tot això que has fet és el súmum de la normalitat. La normalitat si que és rara. Colloooons.... Que? Millor vaig tirant. Espera un moment. Tinc pressa, els nens estan sols. T'he portat una cosa. A mi? Si. Veus com ets raro... Té. Hòstia... És teu? Si. No està en francès... El català s'hi assembla molt. Si tens algun dubte m'envies un watsup. Ja no escrius? Si. I publiques? Si. Ostres, és veritat: això no té ni sis mesos. No soc d'investigar els meus amics, però en el teu cas faré una excepció. Pregunta el que vulguis. Primer tiraré de google. Com vulguis. Quina vergonya. El que? LLibretera i no et conec... No em coneix gairebé ningú; sempre he estat reservat. Segur que apareixes en mes d'una foto. No crec. Que hi fas a París, John? John només és el meu pseudònim. Com et dius, doncs? John ja va bé. Me'n vaig, va. Ja et diré que tal. Espero que t'agradi. No ho havies d'haver fet. No pensava en altra cosa. Perquè ho dius, això? Perquè em moc per instints. Me'n vaig. Fins aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada