Doncs perquè no haig de donar explicacions a ningú. Perquè no em condiciona res. Perquè m'ho puc permetre. Perquè hi puc trobar tot el que vull i tot el que ni tan sols puc imaginar-me. Perquè em puc convertir en el meu propi personatge de ficció - de fet ja ho sóc - sense dependre d'horaris ni destí ni projecte de futur; ser un quelcom innocu i insubstancial que es dilueix en aquesta certesa per convertir-se en això que llegiu.
De fet, ja fa sis mesos que no redacto enlloc que no sigui aquest bloc. El format m'ha atrapat i la meva nova identitat és més jo que mai. Estic feliç d'haver tornat a la meva no-terra natal, de desfer-me de les escaramusses amb un passat d'anar per casa. Des d'ara vull ser invisible com els gegants alats. Vull descarregar aquesta força que m'imbueix des de que ja no sóc jo i fer-vos-en partícips sense demanar res a canvi.
Només em reca la veïna i la seva clau. La veïna i el que suposa. La veïna i el que em digui del meu llibre. La veïna i el meu passat. La veïna i els seus cabells. La veïna i la seva clau. La meva clau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada