No la torno a veure fins passats divuit dies. Mentrestant em dedico a endreçar metòdicament la meva desinhibició: surto al carrer tot evitant les portades dels diaris i les notícies a la televisió; m'allunyo de les converses de cafè i observo les instantànies del dia a dia des de l'altra vorera del carrer; llegeixo a les biblioteques o a les places i els parcs si fa bon temps. Quan els nens surten de l'escola entro en algun cine i només l'abandono quan la nit s'ha empassat el moviment. Gaudeixo una estona contemplant la diversificació de foscors de la ciutat. Me'n torno a casa i escric.
No me la trobo mai ni per casualitat. Arriba un punt en que se'm fa evident que m'està evitant. Però m'equivoco del tot perquè l'endemà mateix em truca per telèfon i em diu que si puc pujar. Em dutxo i me n'hi vaig. Pico a la porta i m'obre amb un somriure enorme. Està sola i em fa passar. M'assec a la taula de sempre, però en aquesta ocasió, enlloc de potinejar per la cuina mentre parla, se m'asseu al davant i em fa saber que té moltes coses per explicar-me.
Primer de tot em confessa que només s'ha llegit el primer capítol de la novel·la. Ho va deixar aquí, confessa, perquè ben aviat va tenir la sensació que la dificultat amb el català podia representar un handicap en la valoració final. De totes maneres n'havia gaudit prou com per voler-la continuar. Va ser aleshores quan va pensar en una clienta habitual de la llibreria, la senyora Barrera, reconeguda editora francesa d'origen català. Va pensar que seria bona idea parlar-li de mi, donar-li la meva novel·la perquè en fes una lectura i una valoració personal. La gratificant idea de veure's llegint-me en francès va fer que es posés en marxa sense consultar-m'ho en primer terme.
Suposo que és la expressió de la meva cara el que li rebaixa l'eufòria instantàniament. Diu que ja sap que va fer una bestiesa, que la disculpi per avançat; però que ja les té, aquestes coses; que quan s'hi posa se li fa impossible frenar. Jo li dic que no es preocupi perquè no la vull contrariar, tot i que en el fons no m'agrada gens el que està a punt de succeir.
Total, que li va fer arribar, la va llegir i li va agradar tant que ja la està traduint personalment. Li va prometre el primer esborrany per ben aviat i té tota la intenció de publicar-la. Va pregar-li que fes de contacte entre nosaltres dos i de fet per això m'ha fet pujar. Segons sembla està a punt d'arribar.
Em pregunta que què em sembla amb els seus ulls més aprop que mai, amb un dit a la boca a mode d'expectació continguda, amb un somriure íntim a punt d'esclatar.
Li dic que fantàstic.
Fa un bot d'alegria i m'abraça entre crits.
Primer de tot em confessa que només s'ha llegit el primer capítol de la novel·la. Ho va deixar aquí, confessa, perquè ben aviat va tenir la sensació que la dificultat amb el català podia representar un handicap en la valoració final. De totes maneres n'havia gaudit prou com per voler-la continuar. Va ser aleshores quan va pensar en una clienta habitual de la llibreria, la senyora Barrera, reconeguda editora francesa d'origen català. Va pensar que seria bona idea parlar-li de mi, donar-li la meva novel·la perquè en fes una lectura i una valoració personal. La gratificant idea de veure's llegint-me en francès va fer que es posés en marxa sense consultar-m'ho en primer terme.
Suposo que és la expressió de la meva cara el que li rebaixa l'eufòria instantàniament. Diu que ja sap que va fer una bestiesa, que la disculpi per avançat; però que ja les té, aquestes coses; que quan s'hi posa se li fa impossible frenar. Jo li dic que no es preocupi perquè no la vull contrariar, tot i que en el fons no m'agrada gens el que està a punt de succeir.
Total, que li va fer arribar, la va llegir i li va agradar tant que ja la està traduint personalment. Li va prometre el primer esborrany per ben aviat i té tota la intenció de publicar-la. Va pregar-li que fes de contacte entre nosaltres dos i de fet per això m'ha fet pujar. Segons sembla està a punt d'arribar.
Em pregunta que què em sembla amb els seus ulls més aprop que mai, amb un dit a la boca a mode d'expectació continguda, amb un somriure íntim a punt d'esclatar.
Li dic que fantàstic.
Fa un bot d'alegria i m'abraça entre crits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada