Haven't been here long enough, my mind already part of it. The smooth part of the things I was. The pretty sights I pretend to keep. The lyrics, the writings, the landscape, the hiding corners filled with shades. The wind of autumn wrapping Wooden street. Frozen memories refreshing the heat.
And the language becoming a soft tool, so simple, so strong. Bob singing a broken lullaby. Police lights all over town. Country looks; million malls smashing the past.
Somebody I recognize on the other side of the bar. He got lost. I tell him who I am. He is so drunk and shocked he hugs me a thousand times. He tries to tell me what was wrong. But I already know.
Let's get out. Let's sing a healing song. Let's get into the car and drive to County line Night club. Let's get so far so much before it is too late.
(No he estat aquí el temps suficient, la meva ment ja formen part de la mateixa. La part llisa de les coses que era. Les vistes boniques pretenc mantenir. Les lletres, els escrits, el paisatge, els racons amagats plens de matisos. El vent de tardor wraping carrer Fusta. Records congelats refrescant de la calor.
I el llenguatge convertint en una eina suau, tan simple, tan forta. Bob cantant una cançó de bressol trencada. Llums de la policia per tota la ciutat. País mira; milió de centres comercials trencant el passat.
Algú de reconèixer en l'altre costat de la barra. Ell es va perdre. Li dic que sóc. Està tan borratxo i em va sorprendre abraça mil vegades. Es tracta de dir-me què li passava. Però jo ja sé.
Anem a sortir. Anem a cantar una cançó de sanació. Anem a entrar al cotxe i conduir al club del comtat Nit line. Anem a arribar tan lluny molt abans que sigui massa tard.) *google translator
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada