En serio?

Realment heu pensat que la meva vida seguiria aquest curs sense que res n'espatllés la panoràmica? Realment heu arribat a la conclusió que després de trobar-m'ho tot fet i lligat res tornaria a ser el mateix? 

Ja de sortida no us sembla una mica estrany que la suma de tots els astres es decidís a il.luminar-me A MI, precisament A MI, després d'estar-ne fugint intencionadament? Que el fet d'assabentar-me, només el proper matí, de la separació en bons termes de la parella, per moments em portés a creure (tal com heu cregut vosaltres: lectors de walt disney de pa sucat amb oli) en l'arrodoniment del cercle ja de per sí perfecte que sempre acaba per convertir-ho tot en un conte de fades absurdament feliç? No hi heu pensat, en tot això? 

No se us ha passat pel cap imaginar que, un cop en possessió d'allò desitjat, un cop perduda la força del misteri de la clau camuflada, un cop immersos en les complicitats de la vida de parella per hores, en el  cadascú a casa seva però més sovint a la d'ella, en el tràfec i l'alegria de la convivència diària amb marrecs encantadorament hiperactius, en la torbació de la novetat en el desig, dels humors adolescents, de les converses literàries, de la canibalitat corporal, de l'èxtasi,  només era qüestió de temps que tot tornés a sotmetre's a l'equilibri disonant de la realitat?

No ho veieu a venir, que ell tornaria? No ho donàveu per fet que jo no la puc estimar com no puc estimar res des de molt abans d'escriure aquest bloc - que de fet és la única cosa que em queda -  i que ella se n'adonaria? Que deixaria de veure en mi tot allò de misteriós i ignot que tots penseu veure, per acabar entenent que no sóc res més que un cervell amb potes? un John Ford qualsevol? Un entès en matisos? Un ignorant ploricó i escagarrinat que com a mínim ho reconeix, ho accepta i ho rebutja? 

Tan necessitats esteu, d'anacronismes romantics? Tan perduts, esteu, fills meus?  

Jo només puc desfer camins. No trigo ni un any a abandonar París.  El futur tendeix cap a Buenos Aires o cap a California. En una hi tinc família i en l'altre hi vaig viure un any i hi tinc amistats. 

Vosaltres quina dirieu, ànimes de Déu?