Un buick del 64, en perfecte estat, aparcat en un carreró sense sortida. Crits en castellà i anglès tot barrejat, provinents d'uns baixos amb les finestres ajustades i unes cortines antigament blanques que deixen entreveure trossos de cossos foscos, no sé si per l'origen o per la penombra de la sala. Una intuició de poster dels The Clash que em fa pensar que la cosa no lliga i que segurament els cridaners habiten un pis de lloguer qe va canviant de mans molt sovint o que potser sóc jo qui torna a fer allò de decidir per tots. Una ombra de rata o gat a la cantonada. Una ombra no: una intuició d'ombra. Una noia jove de cos escultural que se m'apropa i em provoca divuit pensaments instintius emmagatzemats en una micromil.lèssima de segon. Coses com segur que no em mira i si ho fa només serà si jo no la miro abans, però que dius si a aquesta edat les persones grans no són si no fantàsmes molestos que habiten la nostra terra promesa, renoi quina caiguda de roba sobre els pits més perfecta, la natura és extraordinària i cruel i jo sóc un porc que vaig a l'enterrament de la dona que estimava? Però l'estimava? Sóc un porc egoista i ella segurament també patia de les mateixes passions i això ens equiparava per bé i per mal i de fet només ens aprofitàvem l'un de l'ltre, cosa que trobaré a faltar, potser més que a ella, no ens coneixíem prou per estar-ne segur, ara ja no ho sabrem mai, ja la tenim aquí, no aixequis els ulls,john, encara no. Ara.
...
Ni putu cas. Ara no et giris i li miris el cul. Avui no toca.
...
...
Wow.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada