Entra el sol per la finestra.
Fa calor.
Una peça molt ràpida enmig de les coses en pausa que es rosteixen al meu davant. Una cosa que no representi res més que algunes paraules en moviment. Una mena de descripció de l'escenari de subsistir entre tota aquesta brossa cremada. Un repàs de cadascuna de les coses que he anat carbonitzant amb l'encenedor. Queden dempeus, brillants i victoriosos, un mòbil platejat, una cafetera vermella, una olla i una paella, la dutxa, una cadira i el llit, aquest ordinador i set peces de roba que pengen de l'armari, la motxila on guardo els llibres de la biblioteca que només trec mentre llegeixo i que torno a guardar tot seguit. La resta és negra com la nit. De nit és gris com el dia. Fa olor a fum i l'aire que entra a ràfegues neoiorquines n'aixeca el polsim barrejat amb la pols.
Fa calor.
Només uns calçotets de ratlles blaves i verdes i una pàtina de sutge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada