CORREU

Així que ara et fas dir John, John Ford, per més inri. I ets a París. I els vas explicant tot allò que no et passa, que no t'ha passat mai. T'has muntat la teva opereta de barri i et fas l'interessant. Que valent, tot plegat. Tot un individu alliberat de la seva individualitat com per art d'encanteri. Que sàpigues que se que ets tu, que et puc llegir entre línies, que els podria fer saber que tot allò que expliques et defineix i alhora és mentida, que d'una vegada per totes has fugit endavant i que no tens escapatòria. De res serveix tancar-se a casa. De res serveix posar-se un nom important i fer-lo passar per recurs d'última hora. No ets millor ara que abans de reinventar-te. La vida segueix amb el mateix punt de mediocritat d'abans de veure't fondre en negre. 

Arriben els nens i se m'acaba el temps lliure. D'això, en part, també en tens la culpa. 

Truca, ni que sigui. O passa't un dia. Ja saps on estic. On estem. On estaves. 

Copiat i enganxat a 13 de Juliol del 2012. 

París.