ABANS DE SOPAR A CA LA VEINA

M'agradaven algunes coses puntuals. 

M'agradava estar viu. 

M'agradava la gent - alguna gent - a estones.
M'agradava no saber de que dimonis parlaven. Jugar a treure'n l'entrellat.

M'agradava la vitalitat contagiosa d'alguns (mentre no se'ls veiés el llautó).

M'agradava agradar a segons qui en segons quina situació (i viceversa).
M'agradava riure'm de mi mateix.  

M'agradaven els meus secrets, tan catalans, tan poca cosa.
M'agradava treure ferro a les coses. 
M'agradava cercar racons ocults. 

M'agradava sortir a córrer i notar el cos en estat d'èxtasi.

 

M'agradava la dansa impertorbable de la natura, el seu ritme líquid, els cinc minuts (ni un més)de bàlsam. 

En els dies bons, camuflat entre la gent de ciutat, m'agradava observar sense ser observat (o potser si). 

M'agradava començar un dia d'esma i acabar-lo a dalt de tot, penjat d'alguna meravella inesperada, habitualment un llibre, una peli o una cançó, de tant en tant una conversa. 

Tot i ser conscient del pas del temps, omplir el present d'alguna cosa més que d'avorriment, de conveniències socioculturals, de patrons momificats.

M'agradava el fet de no poder escollir el quan ni el com ni el perquè.  

M'agradaven les idees preconcebudes. Desenvolupar-les per propi gaudi.

M'agradava el pessigolleig a l'espinada.
M'agradaven els prolegòmens.

Molt més que els finals.