La interminable succeció de dies. La repetició d'actes mundans. La degradació de certes sensacions físiques. La manca pretesa de pretensions - i, com no, la desidia com a resposta. La indiferència davant de tantes i tantes reaccions preconcebudes. El tic tac del silenci digital. Haver nascut aquí i no allà. La importància i la estupidesa del fet en sí. La recerca com a droga química. Enganyar a l'engany. Tres o quatre pilars bàsics prostituits pel coneixement. La obvietat estafada. Un home estúpid que diu veritats com a temples. Una cançó que s'acaba per sempre. Una nova tendència que saps s'ha d'acabar. L'ambició irrisòria de l'home. Petits monstres de mandíbules potents. L'amistat com a pretensió. El desfici d'una dificultat innata. Carrers paral·lels, perpendiculars, altre cop paral·lels. Quaranta anys sortint de boques de metro sense saber on has de mirar. Una cultura que et fa i t'oprimeix. L'amor i l'odi agafats de la mà en una dansa macabra, mortífera, que no et convenç. Les tres creus que t'observen, des de lluny, mentre flotes dins d'un mar calent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada